Música impresa
Les Editorials
Bärenreiter
Schott Musik
G. Henle Verlag
Breitkopf & Härtel
Boosey & Hawkes
Edition Peters London
El comportament sonor de les flautes de bec

Quan un es troba davant d'una exposició de flautes de bec el primer que crida l'atenció és la diversitat de mides i fustes emprades en la seva fabricació. Evidentment la grandària condiciona el fet de que una flauta pertanyi a un registre determinat (sopranino, soprano, alto, tenor, baixa, gran baixa) però dins d'un mateix registre també hi ha variacions que condicionen en so de l'instrument.

Com es produeix el so
En bufar pel bec, l'aire xoca amb el bisell i forma alternativament remolins per sobre i per sota d'aquest. El moviment dels remolins genera una oscil·lació que provoca les ones sonores dins el tub de la flauta. Depenent del nombre de forats tapats es produeix un so o un altre fins arribar a una extensió de més de dues octaves.

Factors que influencien en la sonoritat de la flauta
Els factors propis que influencien la sonoritat d'una flauta de bec, en ordre decreixent d'importància, són:

  • La zona del cap
  • La mida i perforació de l'instrument
  • La fusta emprada en la construcció

La capacitat del flautista i l'acústica del lloc on es toca, tot i que tenen un pes important en la percepció que es té del so (aproximadament un 40%), no es poden considerar com a factors determinants intrínsecs de l'instrument. En el cas de l'acústica de la sala, amb l'augment de la distància l'oient rep un so menys càlid, més fràgil i que s'aclareix. En una sala de cambra es guanya ressonància però hi ha menys calidesa. En el cas d'una església el so és més càlid però degut a la reverberació acostuma a embrutar-se i a vegades és necessari tocar amb un tempo més lent.

La zona del cap
En el cap trobem dos elements que ens condicionen el so d'una flauta.

El canal d'aire
És el conducte que porta l'aire des dels llavis al bisell. Pot tenir dos perfils:

  • Recte.- Dóna un so més gran i fosc amb tendència a brunzir. Fa més difícil l'execució en el registre agut i l'alçada del to varia amb el canvi de pressió de l'aire.
  • Corbat.- El so produït és més clar i noble amb una dinàmica més petita i facilitant l'execució en el registre agut. Dóna més seguretat i no hi ha una variació tan gran del to quan es varia la pressió d'aire. Permet una interpretació més dinàmica.

La finestra del tall
La mida del forat que permet la sortida d'aire per sobre del bisell també condiciona el so. Quan és gran el so també és gran i fosc. Si el forat és petit, el so és més clar i delicat, menys sorollós i més fàcil d'emetre.

Mida i perforació

Quan la perforació és més ample (el canal intern és més gruixut) la llargada de la flauta és menor. El so és més gran, fosc i amb tendència a ser més sorollós. L'execució de notes del registre agut és més difícil.

Amb un canal intern més prim, la llargada és més gran. El so és menys fort, més clar i noble i permet executar el registre agut amb una major facilitat.

La mida del peu també influeix en la sonoritat. Si el peu és més llarg, a les flautes més grans (com la tenor)cal afegir claus per a poder tapar els forats. Tanmateix, això ens permet obtenir uns sons harmònics més exactes i per tant les notes greus sonen més potents i amb cos. Si el peu és més curt els sons greus són més dèbils i fràgils.

 

La fusta
Tot i que no és un factor absolutament determinant, el tipus de fusta emprat en la construcció de la flauta pot donar certes diferències de color en el so, a part d'una diferent longevitat de l'instrument.

  • Fusta tova.- Dóna un so més intim i càlid. Amb un ús intensiu l'instrument té una vida més curta.
  • Fusta dura.- El so és més fort,més clar i més ric en harmònics. Les fustes mes denses s'empren per fer els instruments aguts. Amb un ús intensiu la flauta té una vida més llarga.

[Llista d'Articles]

Identificació
Usuari(email)
Contrasenya
menu Donar-se d'alta
menu No recordeu la contrassenya?
Les Marques
Yamaha
Studio 49
Schimmel
Sauter
Jupiter
Pigini
Moeck
BotigaMapa del webContacte i servei

  • audenis@audenis.com
  • 932 072 758
  • Audenis
  • València, 316
  • 08009 Barcelona
Segueix-nos a
Segueix-nos a FacebookSegueix-nos a Twitter

© 2003-2014 Audenis S.L.