EL PIANO: MECÀNICA

En aquest article, tal com avançavem en l'anterior corresponent a l'acústica, explicarem la part mecànica del piano. Pel pianista aquesta part té una importància primordial doncs és l'eina que, com a continuació del braç, canell i dits, comunica tota la seva intenció per fer sonar la corda. La fidelitat en la resposta d'aquest mecanisme és essencial, ja que la seva duresa i facilitat de repetició han de sincronitzar amb la tècnica del pianista perquè aquest pugui treure la sonoritat desitjada de l'instrument.

La part mecànica d'un piano està formada pel teclat i la màquina. La descripció que fem a continuació correspon a la d'un piano vertical, doncs la màquina d'un piano de cua és diferent.

TECLAT

Està format per un conjunt de tecles, cada una de les quals està fixada i guiada per dues clavilles situades a la base. La que està situada més a la vora del pianista serveix per evitar els moviments laterals i la que es troba més allunyada és la que suporta l'oscil·lació de la tecla.

Les tecles estan fetes de fusta molt forta i duradora que ha estat curada i assecada durant molt temps. Tot el teclat procedeix d'un únic tauler del que es tallen, amb molta precisió, les vuitanta-vuit tecles del piano.

Al final de la tecla hi ha el pilotí que és el que transmet el moviment a la primera peça de la màquina. Per tant, la tecla és una palanca de primer gènere ja que el punt de suport es troba al mig, a un extrem la força i a l'altre la resistència. El camí descendent que fa la tecla en ser polsada s'anomena calada i el recorregut ha de ser de 9,5 a 10 mil·límetres.

MÀQUINA

La màquina d'un piano és la que converteix l'acció dels dits que polsen les tecles en el moviment dels martells que percudeixen les cordes.

La peça moguda pel pilotí s'anomena bàscula, també anomenada "chevalet" per la gent de l'ofici influenciat pels mestres d'ofici francesos que vingueren a les primeres fàbriques de pianos de Barcelona. La bàscula és una altra palanca, de segon gènere perquè la resistència que fa  la següent peça, anomenada escapament, es troba situada entre el punt de suport i la força que li transmet el pilotí.


Màquina d'un piano de cua

La part superior de l'escape està en contacte amb la nou que forma part de l'últim element del circuit. Aquest també és una palanca, però de tercer gènere ja que la força es transmet entre el punt de suport i la resistència. El punt de suport està constituït per un eix de llautó subjectat per una peça anomenada forquilla. Perquè l'eix tingui una rotació suau es folra l'interior del forat de la forquilla amb un baietó que ha de ser molt consistent.  Cal remarcar que la forquilla és una peça cabdal en la mecànica d'un piano. En total l'instrument en té tres-centes trenta-cinc. És important la qualitat i suavitat del baietó i la seva adherència a la forquilla, així com la consistència de l'eix, que ha de ser d'una gran precisió.

Quan un piano està situat en un lloc molt humit, el baietó es reinfla, a l'eix es fa una mica de verdet, i les tecles comencen a encallar-se i no retornen amb la suficient rapidesa per ser polsades repetidament. A mida que passa el temps, es van gastant els baietons de les forquilles, i en conseqüència els eixos ballen. Aleshores es comencen a sentir sorolls de fons, els martells no percudeixen amb precisió. En aquest moment és quan els tècnics afinadors han de realitzar una de les reparacions importants que s'ha de dur a terme a la màquina d'un piano.

Màquina d'un piano vertical

L'element que percudeix la corda s'anomena martellet que està construït a base de superposar una o dues tires de feltre gruixut a una ànima de fusta dura. El feltre ha de ser d'una alta qualitat ja que el martellet influeix enormement en la qualitat del so. Si es canvia la densitat del feltre punxant-lo amb agulles, encara que sigui molt lleugerament, el so del piano variarà. Els caps dels martellets no s'han de deformar tot i haver suportar milers d'impactes.

El funcionament del mecanisme al polsar una tecla és el següent:

  • El pilotí empeny la bàscula, aquesta empeny l'escapament que mou la nou i fa que el martellet es desplaci cap a la corda.
  • Des que la tecla ha estat polsada, a la meitat del seu recorregut, una peça de ferro anomenada cullera i situada a la part posterior de la bàscula, desplaça una peça de fusta folrada amb feltre. És el que s'anomena apagador. Quan aquest està en contacte amb les cordes n'apaga la vibració. La palanca que aguanta l'apagador s'anomena lleva de l'apagador.
  • Un cop el martellet ha percudit la corda, retrocedeix fins que és aturat per la peça anomenada atrap que l'aguanta a mig camí preparat per si es repeteix la pulsació.
  • Mentre està enfonsada la tecla, l'apagador deixa que la corda vibri lliurement. En retornar la tecla a la seva posició normal, l'apagador pitja la corda i n'extingeix el so.

L'últim que queda per anomenar són els pedals. Aquests mantenen o redueixen el so i permeten als intèrprets el control del volum  o intensitat, d'una forma que no es podria fer només amb l'ús del teclat.

Normalment els pianos verticals tenen tres pedals:

  • Pedal fort.- És el de la dreta i serveix per separar l'apagador de les cordes. Així el so s'allarga i es reforça amb la vibració de les altres cordes no percudides, per l'efecte dels harmònics.
  • Pedal d'expressió.- És el de l'esquerra i s'anomena també celest. Fa que la barra on descansen els martellets s'apropi a les cordes i escurci el recorregut d'aquests al percudir. En haver menys impuls el so és més suau.
  • Pedal sordina.- És el del centre i no tots els pianos verticals el tenen. Quan es pitja aquest pedal s'interposa una fina capa de feltre entre les cordes i els martellets, que esmorteeix el so.

Descripció de les parts de la màquina (Vertical/Cua)
1.Barra central de balanceig
2.Pilotí
3.Bàscula o “chevalet”
4.Escapament
5.Nou
6.Martell
7.Escapament
8.Contra atrap (V) / Pilotí d'escapament (C)
9.Atrap (V) / Mànec del martell (C)
10.Molla de la nou (V) / Cargol de doble escapament (C)
11.Brida (V) / Palanca de repetició (C)
12.Ganxo de brida (V) / Molla de repetició (C)
13.Apagador (V) / Atrap (C)
14.Lama d'apagador (V) / Plom de la tecla (C)
15.Molla de lama d'apagador (V) / Filferro de l'apagador (C)
16.Cullera de l'apagador (V) / Apagador (C)
17.Lama del apagador (V) / Final de la tecla (C)
18.Palanca de la barra d'apagadors (V) / Cullera de l'apagador (C)
19.Barra d'avançament dels martells (V) / Lama d'apagador (C)
20.Plom de la tecla (V) / Barra elevació apagadors (C)

[Llista d'Articles]

Identificació
Usuari(email)
Contrasenya
menu Donar-se d'alta
menu No recordeu la contrassenya?
Les Marques
Yamaha
Studio 49
Schimmel
Sauter
Jupiter
Pigini
Moeck
© 2003-2014 Audenis S.L.