Audenis Online - La botiga de pianos, instruments, partitures i música impresa a Barcelona

La difusió de la flauta de bec a Catalunya

Per a tots els flautistes de Catalunya el nom d'Audenis ha estat un referent ineludible, tant pel que fa als propis instruments com per al repertori. Aquest fet no es deriva senzillament de la implicació d'aquesta família en la comercialització d'uns recursos i instruments musicals, sinó que està totalment vinculat a l'actitud i afició de Josep Audènis i Masjuan envers aquest instrument i la seva difusió.

Els inicis de la introducció de la flauta dolça a Catalunya, més tard anomenada flauta de bec, els hem de cercar en els moviments escoltes dels anys '60 , els contactes dels afeccionats amb alguns professors de l'Institut Alemany i l'influencia directa, en la mateixa època, de flautistes com Ferdinand Conrad o Carl Dolmetsch en alguns músics catalans com Joan Casulleres i Enric Gispert, sempre compromesos en la divulgació d'aquest instrument en línies ben diferents, l'amateur i la professional. Malgrat l'afició de aquestes i altres persones interessades, una certa dispersió i incomunicació frenava la correcta orientació musical i pedagògica de la flauta de bec, fins que la fundació de l'Associació Musical Bloc a Barcelona permeté ajuntar esforços i aspiracions per a desenvolupar un conreu esponerós del nou instrument, la seva pedagogia i la seva funció musical.

L'Associació Musical Bloc, es reuní per primera vegada a Barcelona el 15 de març de 1968, impulsada per un grup de socis fundadors, entre els que hi figuren Joan Casulleres, Enric Gispert, Salvador Mas, Santiago Molfulleda, Ma. Dolors Bonal i Josep Audenis, amb la intenció de difondre l'instrument amb el seu repertori, i a l'hora formar i informar els flautistes. Des de l'inici les trobades en sessions regulars es van organitzar al local de la Botiga d'Audenis del carrer de Balmes no. 116. Aviat, gràcies a la generositat de Josep Audenis, aquesta adreça es convertí en el centre de la flauta dolça de Catalunya.

Una de les primeres preocupacions dels membres de Bloc va ser la manca de repertori local per a l'instrument i la dificultat d'obtenir edicions estrangeres. En la resposta al primer problema hi va intervenir de seguida Josep Audenis amb l'impuls d'edicions especialitzades des de l'Editorial MF i la creació de l'editorial Artison, la qual ens oferí els primers reculls de música popular per a l'instrument juntament amb les primeres obres de caire didàctic.

Pel que fa a la importació de repertori d'editorials estrangeres i instruments la botiga Audenis va apostar des dels anys '60 per dotar els flautistes de material necessari, tot iniciant una trajectòria, encara vigent, que la convertí en centre de la flauta de bec a Catalunya i atot l'Estat Espanyol, en la línia de les iniciatives europees del Blockfluitcentrum d'Holanda, Moeck a Alemanya i Early Music Shop a Anglaterra.

Des de 1970 les trobades s'amplien amb noves generacions de flautistes amb criteris cada cop més professionals. Aquest any concretament s'hi afegeixen Pere Casulleres i Romà Escalas. L'increment de nivell i l'ampliació del repertori amb les obres més virtuosístiques del Barroc, permeten aviat organitzar concerts fora del cercle limitat i íntim del local social, amb la intenció de difondre l'instrument als centres d'ensenyament de la ciutat. El primers concerts, patrocinats per Bloc, s'organitzaren al l'Institut Milà i Fontanals, l'Institut Infanta Isabel d'Aragó i a les Escoles Betània - Patmos.

Fins aquests moment l'Associació Musical Bloc estava guiada i orientada sota la batuta de Joan Casulleres, com a president i de Josep Audenis, com a Secretari. A partir de 1972 i fins al 1993, Josep Audenis continuarà com a secretari de l'associació, sota la presidència de Romà Escalas, càrrec que deixaria per a fer de tresorer fins al 1999, any en que delegà les seves funcions en el seu fill Josep. Aquesta etapa de gaire be 30 anys contemplà la consolidació de l'ús de l'instrument, la seva difusió i acceptació com a instrument històric i pedagògic, i la implantació de l'ensenyament reglat els centres oficials - el primer el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

La influència de Bloc i dels seus socis va ser cabdal en aquest desenvolupament. Les noves generacions de flautistes, amb noms com Lluís Caso, Jordi Argelaga, Mireia Hernàndez, Francesca i Eulàlia Galofré, Josep Maria Saperas, Joan Izquierdo, entre altres, músics que poc temps més tard els trobaríem anunciats en les sales de concerts, col·laboradors dels grups de musica antiga més prestigiosos o del mon de la pedagogia musical. Tots ells varen passar i impulsar Bloc sense perdre mai el contacte amb els grups amateurs, mitjançant reunions i tallers regulars, els quals a partir de l'octubre de 1979 es traslladaren al nou local d'Audenis , al no. 316 del carrer València de Barcelona.

Aquest nou espai, ofert per Josep Audenis, ample i amb una bona acústica garantí aquest funcionament i nou impuls de Bloc, sense el qual no podríem entendre l'extraordinària tasca de difusió i formació que es desenvolupà al llarg d'aquests anys en favor de la flauta de bec i la música. Els objectius s'ampliaren i adquiriren una nova volada . Amb la presentació, el 1993, del tríptic editat per Josep Maria Saperas, membre de la Junta des del 1981, queden fixats els nous àmbits d'actuació de Bloc en els camps de la recerca, informació, cursets, trobades, debats, tallers, composició i pedagogia. Paral·lelament, s'edità un Butlletí , element bàsic de relació i informació entre els socis, el qual sovint recollia articles sobre tècnica i recerca d'alt nivell i contingut musicològic.

El calendari de trobades Bloc s'ha amplià i les sessions alternen les temàtiques de caire més general amb els temes monogràfics més especialitzats, sota la direcció de flautistes professionals de recomanada competència . Una mostra d'aquesta diversitat és el calendari del curs 94/95: presentació del butlletí, amateur de música hispànica, pedagogia, avantguarda, repertori anglès per amateurs, trobades concert sobre tècnica històrica, música contemporània, danses, música italiana, a més de les reunions de Junta. La major part d'aquestes activitats es fan a 'can Audenis', tot i que tradicionalment se'n programen fora de Barcelona amb la durada de un dia sencer. En Josep i la Maria - que fins ara no havia encara sortit però tots la intuíem per allò de 'cherchez la femme' - no es perden ni una sola trobada. Amb el mèrit afegit de participar sempre en les de fora de Barcelona, tot i haver-nos de 'suportar' tant sovint al local de la botiga.

L'entorn favorable que es creà, tant des de l'Associació Musical Bloc com des del seu compromís personal al voltant de la flauta de bec, el seu repertori, i el més important , dels seus intèrprets i professors, converteix a Josep Audenis, el seus locals i família en un dels referents històrics en el desenvolupament de la Flauta de bec a Catalunya i Espanya. I això no acaba aquí, si entenem el protagonisme inicial que aquest instrument tingué en el conreu i difusió dels repertoris històrics, la 'música antiga', hem de considerar a en Josep com un còmplice conscient i innovador en el recolzament d'aquests nous estils interpretatius que defineixen una de les tendències musicals més important de la segona meitat del segle XX.

Romà Escalas

[<<]